Trescant per aquest racons del Baix Camp i... potser també per altres!

diumenge, 10 d’abril del 2016

Coll del Guix, la Miranda, Creu de l'Estavell, Llaberia, els Revolts, Coll del Guix (10,21 km.)

09 de març de 2016. COLL DEL GUIX-LA MIRANDA-CREU DE L'ESTAVELL-LLABERIA-ELS REVOLTS-COLL DEL GUIX.  10,21 Km.

A punt d'arribar a la Miranda
Sortim del Coll del Guix i agafem la Drecera d'en Ramon, corriol que amb una forta i llarga pujada ens porta a la MIRANDA, que amb els seus 918 m és el punt més alt de la Serra de Llaberia. Des d'aquí, i malgrat el fort vent i el fred, podem gaudir d'una magnífica vista.
Tot seguit continuem direcció a la CREU DE L'ESTAVELL. En aquest punt, una creu de pedra recorda el lloc on es va estavellar un avió correu alemany el dia 4 d'agost de l'any 1939. Es diu que els primers en arribar-hi hi van treure algun profit. (?) Aquí busquem un lloc que ens protegeixi del vent i esmorzem.
Tornem enrere i agafem novament la pista que ens porta al Coll dels Colibassos on fem la foto del grup. Continuem avall i portant sempre a la nostra esquerra la impressionant frondositat del Racó de la Dòbia. Passem a tocar els tolls d'aigua de la Font de les Amares i seguim fins el mirador de la Dòbia. En aquest punt agafem el senderó, PR-C 90, que ens porta fins el poble de Llaberia.
Llaberia
L’encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval que roman intacta. És el poble més petit i més alt del municipi de Tivissa (680 m sobre el nivell del mar). Només pel seu emplaçament, rodejat de natura i la pau que es respira ja s’hi val una visita. Aquí ja ens comença a fer una fina pluja que ja ens acompanyarà en tot el recorregut. Agafem el GR 7 i marxem direcció al Portell de Llaberia, porta d'accés a la serralada i a la Vall de Massanes. Agafem el camí mil·lenari dels REVOLTS, que en 23 ziga-zagues, ens duen, sempre seguint el GR 7, fins el COLL DEL GUIX on donem per acabada la caminada.

 



Mont-roig del C, Mas del Frare, Mas de l'Escoda, Mont-roig. (20,55 km.)


Mont-roig, Mas del Frare, Mas de l’Escoda (Jiménez), Mont-roig (20,55 Km).

Dia 2 de març, avui la sortida serà força plana i xafardera: volem veure dues masies força conegudes que s’estaven restaurant i no han arribat a arranjar-se completament, una llàstima.

Sortim una mica abans de les nou, travessem el poble i agafem el camí vell dels Boverals i, tot seguit, el de la Ranclavé. És aquí, i no sap ningú el perquè que el Joan ha anat per terra, afortunadament la caiguda només li ha ocasionat unes petites rascades.

Mas del Frare
Pugem pel camí dels Boverals fins arribar al camí de la Font d’en Solé on travessem l’imponent pont del barranc de Rifà. Continuem fins arribar al mas del Frare, una meravella. Llàstima que estiguin a mig acabar les obres  que s’havien iniciat per reconstruir-lo. L’entorn, el paratge i l’obra és digna de visitar. Aquí xafardegem tot hi comentant allò que s’hi podria fer o haver fet. A partir d’aquí a algú li surt l’afició d’API i visita totes les casetes que troba al llarg del recorregut d’avui.

Després de reposar continuem direcció Aufinac i esmorzem a un caseta, la veritat és que avui hem allargat una mica més l’hora des descans perquè hi havia molts temes a comentar i ganes de xerrar.

Alzina de l'Escoda
Una estona abans d’arribar al mas de l’Escoda, a Mont-roig conegut vulgarment com el mas del Jiménez, admirem l’alzina de l’Escoda. Un arbre monumental, imponent... una joia que cal conservar i que regala una ombra d’allò més reconfortant. Parlant, parlant... el Jordi ens fa saber que una persona de Mont-roig ha esporgat aquest arbre moltes vegades. El Jordi en dubta i tots els altres, que coneixem la persona, també.

Mas de l'Escoda (Jiménez)
Visitem el mas i ens cau l’ànima als peus. Quina llàstima! Un mas que podria ser referent al municipi està molt deixat, perdut, abandonat... No cal dir res més.

Retornem cap a casa  pel camí de les Rabassades, Pedreres, Clot de l’Elies i ens aturem a la barraca del Pedrellà. Una construcció de pedra seca recentment restaurada que està en unes condicions esplèndides i que és digna d’observar-la una bona estona.

Barraca del Pedrellà
Continuem pel camí de la font d’en Solé, travessem Rifà, camí dels Boverals i arribem a Mont-roig més tard del previst però contents d’haver passat un matí molt agradable.


 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12440224

Colldejou, Bec de la Gallina Cega, Colldejou. (8,49 km.)

Ja hi tornem a ser una altra vegada: dimecres 24 de febrer. Toca sortida i com és el darrer dimecres de mes i, segons acord unànime, dinar de “germanor”.

Per avui hem quedat de fer la ruta de Colldejou, Bec de la Gallina Cega, Colldejou  (8,49 Km).

Sortim de Mont-roig direcció a Colldejou, deixem els cotxes al pàrquing del restaurant Aire de Colldejou i comencem a caminar. Passem pel darrere del cementiri, travessem el barranc “Puigdegarces”, seguim pel “Pla de l’Ermità” i per un corriol amb molta vegetació i força pedregós arribem al punt més alt de la sortida d’avui: “El Bec de la Gallina Cega”. Cal dir que en algun moment el senderó és perd perquè n’hi ha més d’un. Tot i això no és difícil arribar al punt marcat.
Cim del Bec de la Gallina Cega

Al cim, tot hi admirant les vistes que ens ofereix l’alçada, esmorzem i la fem “petar”. Sempre hi ha algú, no cal dir noms, que en té alguna de pensada. Com ja s´ha fet habitual el Sebastià porta el bot, el Miquel pastissos i el Toni unes rosquilles. Em sembla que podrem conèixer molts indrets però amb aquests incentius... de pes no baixarem!


Seguim la ruta que ha preparat l’Anton: baixem pel corriol, voregem el “Collet Rodó”on no hi pugem perquè anem un pèl justos de temps i... de forces, i ens dirigim a la “Cova foradada” on fem les fotos de rigor i admirem aquestes meravelles que ens regala la natura.

Cova foradada
Baixem com podem, aquí el camí no està del tot ben marcat o no el sabem trobar, fins arribar al PR de l’Argentera a Colldejou conegut, també, com “Camí de les Punxes”. Aquest darrer recorregut és com una passejada.

 
Arribem al pàrquing on hem estacionat els vehicles i ens dirigim al restaurant de l’Ermita Mare de Déu de la Roca que és el local que hem triat per iniciar els dinars de final de mes. No valorarem aquí la quantitat i qualitat del menjar perquè no hem de fer propaganda de cap lloc i allò que importa és la companyia que, com era d’esperar, ha estat fantàstica i sense adonar-nos-en se’ns ha fet tard i hem hagut de córrer per arribar a casa a l’hora establerta perquè encara que no ho sembli sempre hi ha algú que té un compromís o altre.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12375034

dilluns, 14 de març del 2016

On és la petxina? 17 de febrer de 2016


Aquest dimecres, 17 de febrer, no anem a la muntanya. El Sebastià ha sentit parlar d’una pedra gran on hi ha un fòssil. El Carles, més d’una vegada li ha comentat i l’Anton en té alguna idea. Hem de trobar “la roca de la petxina”.

Al grup s’hi afegeix un altre Joan i, més o menys a l’hora de sempre, sortim del poble en busca de la pedra. Travessem el poble, passem pel Peiró, arribem al molló que divideix els municipis de Mont-roig del Camp i Vilanova d’Escornalbou. Aquesta fita, el molló, és ben curiosa: té escrit el nom del nostre poble però d’una forma incorrecta, aquell que hi va posar el nom s’hi va deixar lletres.

Travessem la carretera de Colldejou i Rifà i ens dirigim al peu de la muntanya Blanca. El senderó que ens indica l’Anton és molt agradable, verd, obac, ufanós, tot i la sequera, i força estret. Per fi troben una imponent pedra blanca, bastant a prop del peu de la muntanya Blanca, més o menys sota el molló dels 4 termes. Tot i la vegetació que envolta la roca l’observem i busquem “la petxina” que no trobem. Després, quan arribem al poble ens diuen que era al mateix peu del muntanya, i lluny de qualsevol camí o senderó. No poder haver vist el fòssil no ens fa perdre ni la gana ni les ganes de xerrar: alguns, no cal dir noms, en saben molt.

De tornada quasi tots indiquem llocs on es fan rovellons... Ja veurem si al temps de collir bolets som tan generosos indicant on en podem trobar. El Sebastià insisteix que coneix un pou i que l’hem d’anar a veure. Li fem cas i el trobem: una meravella: un pou a cel obert, empedrat i d’una boca considerable (el podeu veure a la foto de peu de pàgina).

Xerrant, xerrant arribem al poble a quarts de dues, satisfets d’una passejada i d’una companyia molt agradable.                      
                                                                      

 El Molló
  Pedra
Camí de tornada
El pou
 
La ruta

Tomb a la Mola. 10 de febrer de 2016

Torna a ser dimecres, 10 de febrer de 2016 i, com en els anteriors, estem preparats per fer una sortida: la Mola de Colldejou. Aquest indret conegut per tots sempre és una bona opció perquè té un encant únic que la fa especial. Per primera vegada, i com a grup, la visitarem.

Avui el Jordi ha portat la Perla, una gossa molt simpàtica i alegre que no para de córrer davant i darrere nostre.

Preferim sortir des del Coll del Guix i pugem pel camí de les Processons. El dia és ventós i un pèl fred però s’aguanta bé. Arribem a la Mola i esmorzem a recer del vent tot i observant la plana. El temps passa ràpid: mengem l’entrepà i postres, prenem cafè i la fem petar una estona en aquest lloc privilegiat.
 
Donem tot el tomb a la Mola i de retorn cap al Coll del Guix pel mateix camí de pujada.



http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=12233315

dimecres, 9 de març del 2016

Mont-roig, les Pedreres, Coll Roig, Mina de les Nines, Mont-roig

Aquest dimecres, 3 de febrer ha vingut l’Anton i, a partit d’aquest dia, ens mostrarà racons i raconets entranyables del nostre terme o del voltant.
Sortim a l’hora habitual i enfilem fins les Pedreres i des d’allí travessem Rifà, pugem pel Coll Roig , voregem l’Areny, arribem al camí dels Carlins i cap al poble tot baixant per la riera de la mina de les Nines que, com sempre, ens mostra la seva verdor d’obaga.  

 
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=12160856 
 

 
 
 
 

 
 

dimecres, 2 de març del 2016

El Molló dels 4 Termes (27 de gener de 2016)


Per primera vegada ens trobem. Algú no havia estat mai al Molló dels 4 Termes i en tenia moltes ganes. Altres ja hi havia estat però com considerem que és un lloc encisador i no ens sap greu de tornar-hi. Ens troben i som-hi!

A l’hora d’esmorzar sorpresa: el Miquel ens porta coca!

La companyia fantàstica.

Quedem per la setmana següent que s’hi afegirà l’Anton que avui no podia vindre.

27 de gener de 2016